Entrenar el porter: tècnica, col·locació i joc amb els peus

El porter és l'únic que pot guanyar o perdre un partit amb una sola acció. Com progressar del gest aïllat al partit, on col·locar-se en l'1 contra 1 i als córners, i jocs per a porters joves.

Linkalde · 2026-10-19

Durant anys el porter va ser el que es posava sota els pals perquè no corria o perquè era el més alt. Avui sabem que és un lloc amb tècnica pròpia, decisions pròpies i una càrrega mental que no té ningú més al camp: un error seu gairebé sempre acaba en gol. Per això mereix la seva part de l'entrenament, i no només rebre tirs mentre la resta fa l'escalfament.

Una idea que ajuda a treure pressió al jove porter: fins i tot els millors s'equivoquen. Alan Hodgkinson, que va ser porter d'Escòcia, ho resumia en quants partits passen de mitjana entre un error i el següent segons el nivell:

Del simple al partit

L'error més comú és llançar al porter tirs forts des del primer minut. Si no li dóna temps de fer el gest, només aprèn a llançar-se com pot. La progressió que proposa la FIFA va en cinc esglaons:

1. Tècnica pura: el gest aïllat, a 5 o 7 metres i amb pilotes que li deixin temps.
2. Una sola opció: la pilota arriba i el porter sap què ha de fer.
3. Dues opcions: blocar o refusar, sortir o quedar-se.
4. Diverses opcions: ha de llegir la jugada i triar.
5. Situació real de partit: amb companys, rivals i el ritme d'un partit.

Grava el porter amb el mòbil durant l'entrenament. A càmera lenta es veu de seguida si els peus arriben tard o si es llança amb la cama que no toca, i al porter l'ajuda molt veure's.

Els detalls de tècnica que més fallen

• Creuar els peus en desplaçar-se. El porter es mou amb passes laterals curtes i ràpides, ajupit, sense creuar mai les cames: així sempre té suport per llançar-se.
• Llançar-se quan n'hi havia prou amb fer una passa. Moltes pilotes es bloquen fent una o dues passes endavant en lloc de llançar-se a terra.
• Esperar la pilota. El porter va a buscar la pilota i no deixa que la pilota decideixi per ell.
• Les mans en la caiguda a terra. La mà de fora va darrere la pilota i l'altra a sobre. L'error típic és tapar sempre amb la mà bona, també quan la pilota va al costat dolent.
• La palometa amb la cama equivocada. Per estirar-se arran de terra cal impulsar-se amb la cama del costat de la pilota; al costat dolent molts creuen les cames per fer servir la bona.
• Per dalt, la mà de fora. A l'escaire arriba més la mà més allunyada del pal.

Amb els més joves convé treure'ls els guants de tant en tant: sense ells senten la pilota, noten el treball dels dits i aprenen a blocar de debò.

On col·locar-se

No tot és tècnica. Un porter ben col·locat fa fàcils aturades que un altre hauria de fer impossibles. Per aprendre l'angle n'hi ha prou de lligar una corda o una cinta de cada pal a un punt de l'àrea: el triangle que formen és l'espai que ha de tapar, amb les espatlles sempre com a base d'aquest triangle.

L'1 contra 1: no sortir massa aviat

Al porter se li repeteix que surti a escurçar, i molts surten sense ordre. El manual de la FIFA defensa una altra idea: el davanter sol xutar quan és a 6 o 11 metres del porter. Si el porter surt a 12 metres de la seva línia mentre el davanter ve sol des de 40, li regala dues opcions fàcils: la vaselina o el regat. Si espera a uns 5 metres de la línia, el davanter ha de seguir avançant, els defenses tenen temps de tornar i el davanter acaba xutant amb pressa i amb menys opcions.

Córners i centres

• Córner tancat, cap a la porteria: el més difícil. Un metre per davant de la línia i al centre de la porteria. Si hi ha un defensa a cada pal, el del primer pal no es mou.
• Córner obert, cap enfora: aquestes pilotes cauen entre 3 i 9 metres de la línia. Si el porter es queda enganxat a la línia, arriba tard. Uns 3 metres per davant obliga a més el llançador a treure més llarg.
• Centres des de la banda: l'extrem sol conduir, alçar el cap i tornar a mirar la pilota. En aquest moment el porter fa unes 3 passes endavant.
• Pilota llarga amb atacants pel mig: millor no sortir. El rematador té poques opcions i sortir sol porta riscos.

Abans de col·locar la barrera en una falta lateral, la primera pregunta és sempre la mateixa: poden marcar directe? Amb efecte cap a la porteria, el porter es posa a l'alçada del segon de la barrera; amb efecte cap enfora, surt com en un córner obert.

El porter també juga amb els peus

Des que no es pot agafar amb la mà la cessió del company, el porter és un jugador més en la sortida de pilota. Dos consells que eviten molts gols tontos:

• Oferir-se bé. Si el central és a 25 metres, no cal sortir a demanar-la-hi a 12 metres de la porteria: així es redueix l'espai i el davanter arriba a pressionar. Millor obrir-se cap a la línia de fons i rebre sense pressió.
• Sense pressa. Si hi ha temps, controlar i deixar la pilota 1,5 o 2 metres per davant per veure tot el camp abans de jugar. Si pressionen, buscar bon suport i colpejar net, no rebentar la pilota.
• Entrenar amb l'equip. Un rondo de 5 contra 2 amb el porter dins o els partits amb el porter de jugador de camp valen més que molts refusaments en solitari.

Jocs per a porters joves

Amb els petits el més important és que toquin moltes pilotes i que aprenguin també a començar el joc. Aquests jocs de dos porters funcionen molt bé i gairebé no necessiten material:

L'últim pas és el partit: un 5 contra 3 en què sempre comença el porter amb la pilota. Així aprèn a qui passar i com, igual que en un partit de veritat.