Ensenyar a defensar: de l'1x1 a la defensa en zona

Defensar s'aprèn per capes: primer el duel, després l'ajuda al company, després la línia i finalment el bloc. Què ensenyar a cada edat, amb els principis de Borzi i de la FIFA i exercicis per a cada pas.

Linkalde · 2026-10-20

Al planter s'entrena molt més l'atac que la defensa. I quan s'entrena la defensa, sovint es comença pel final: col·locar una línia de quatre i demanar que pugi i baixi alhora, quan els jugadors encara no saben frenar un rival que ve de cara. Defensar s'aprèn per capes, i cadascuna necessita l'anterior.

Les edats són orientatives. Borzi situa els objectius tàctics individuals i per línies a partir dels 11 anys; la FIFA reserva la defensa en zona i el bloc per a les etapes de formació. Si el teu equip no domina una capa, queda't en ella encara que l'edat digui una altra cosa.

1. Amb els petits: recuperar i tancar

Per sota dels 10 anys no cal parlar de marcatges ni de línies. En els jocs reduïts que proposa la FIFA per al futbol base, defensar és evitar el gol, recuperar la pilota com abans millor i tancar l'espai per on vol passar el rival. La transició ràpida, d'atacar a defensar i viceversa, és l'objectiu que es repeteix en tots els jocs.

2. El duel: frenar abans que robar

L'error típic és llançar-se a per la pilota. Borzi descriu el que ha de fer el defensor quan un rival avança pel centre:

1. Retrocedir perfilat, portant l'atacant cap a la seva cama menys hàbil perquè perdi velocitat.
2. Fer veure que entres perquè dubti i canviï de decisió.
3. Esperar el moment: quan la pilota se li separa del peu o la passa a la cama dolenta, entrar.
4. No anar al xoc lluny de la porteria sense companys al darrere: si et supera, es queda sol davant del porter.

Per la banda la consigna canvia: pressionar el rival contra la línia per frenar-lo i que no pugui anar directe a porteria. La FIFA afegeix dues idees: anticipar-se, és a dir, ser més ràpid que l'atacant per tallar la passada abans que la rebi, i impedir que qui rep d'esquena es giri.

3. L'ajuda: cobrir qui surt

La segona capa és la parella. Quan un defensor surt a per al rival amb pilota, un altre es col·loca darrere seu, en diagonal i cap a la porteria, preparat per intervenir si el primer és superat. Si això passa, el segon surt i el primer corre cap enrere per cobrir-lo a ell: és la permuta. Amb 2x1 i 3x2 es treballa molt bé, perquè el defensor en inferioritat aprèn a temporitzar fins que arriba l'ajuda.

4. La línia: alinear-se i esglaonar-se

Amb la línia de defensa apareixen conductes col·lectives. Borzi en dona unes quantes que es poden ensenyar a infantils:

• Si l'atac ve per un costat, la línia s'esglaona cap al segon pal per cobrir el primer marcador i arribar a temps si hi ha canvi d'orientació.
• En sortir a marcar, no passar de la línia dels migcampistes.
• L'últim defensor no surt a per un rival que ve amb la pilota dominada: retrocedeix i endarrereix fins que arriben companys.
• Escoltar el porter: és qui millor veu el camp i qui ordena la defensa.
• Si el porter surt, algú cobreix la porteria. Si atrapa la pilota, un o dos defensors s'obren a les bandes per rebre.
• Si un migcampista sobrepassat per la pilota pot ajudar, corre cap enrere; si un defensor s'afegeix a l'atac, un migcampista es queda amb el seu company.

5. La zona i el bloc

En la defensa en zona, cada jugador és responsable d'un espai i marca el rival que hi entra; si el rival canvia de zona, el pren el company d'aquella zona. La FIFA considera que aprendre-la fa progressar el jugador en lectura del joc, anticipació, responsabilitat, cooperació i comunicació. I és la base de la pressió.

Perquè funcioni, l'equip ha d'estar junt. El manual de la FIFA dona mesures concretes:

• El més proper a la pilota surt tot seguit perquè no es pugui jugar en vertical.
• Els més propers a ell el cobreixen.
• La resta forma un bloc compacte entre la pilota i la porteria, tancant el centre.
• El porter cobreix l'esquena del bloc.
• Tots parlen: la comunicació és part de la defensa en zona.