Els pares, part de l'equip: com treballar amb les famílies
Moltes vegades els pares són més competitius que els seus fills. Què necessita un nen per gaudir del futbol, com explicar a les famílies la teva manera de treballar i un codi de conducta per compartir a l'inici de la temporada.
Linkalde · 2026-10-19
Qualsevol entrenador de futbol base ho ha viscut: el pare que dona instruccions des de la graderia diferents de les teves, la mare que pregunta per què el seu fill ha jugat menys minuts, el crit a l'àrbitre en un partit de prebenjamins. I també el contrari: famílies que porten mig equip en cotxe, que munten el torneig de final de temporada i que animen tots els nens per igual. La diferència entre unes i altres moltes vegades no és en els pares, sinó en el que el club i l'entrenador els han explicat.
“Moltes vegades els pares són més competitius que els fills.”
El que necessita un nen per gaudir
El manual de futbol base de la FIFA resumeix en cinc claus el que ha de sentir un nen a la seva escola de futbol. Serveixen per a l'entrenador i són la millor manera d'explicar a les famílies què busquem:
| El nen se sent… | Què fa l'entrenador | Què poden fer els pares |
|---|---|---|
| Segur | Cuida el material, el camp i el tracte: ningú es riu de ningú. | Confiar en l'entrenador i avisar de qualsevol problema de salut. |
| Benvingut | Acull tothom, sigui quin sigui el seu nivell, la seva edat o d'on vingui. | Animar també els companys del seu fill i l'equip rival. |
| Bon jugador | Destaca el que fa bé abans que el que falla. | Preguntar “t'has divertit?” abans que “heu guanyat?”. |
| Part del grup | Equilibra els equips i reparteix els minuts. | No comparar el seu fill amb altres nens davant seu. |
| Important | Reconeix els assoliments i deixa que provin coses noves. | Celebrar l'esforç i el progrés, no només els gols. |
Per què la pressió fa mal al nen
Carlos Borzi descriu al seu llibre sobre futbol infantil què passa quan els grans pressionen massa: el nen no aconsegueix treure el que sap fer. Les exigències més habituals de pares, entrenadors i públic són sempre les mateixes: que rendeixi com ells volen, que sigui l'estrella, que faci alguna cosa diferent del que ha demanat l'entrenador o que compleixi obligacions tàctiques que li treuen iniciativa.
- La derrota ja la pateix el nen. Si a més el fem sentir culpable, acaba enfadat amb els companys, protestant a l'àrbitre o, en el pitjor cas, deixant el futbol.
- La victòria ha de ser possible, perquè sense ella es perd la il·lusió. Per això convé que competeixin contra nens d'un nivell semblant.
- Quan es guanya, amb calma: reconèixer el que ha aportat cadascú sense fer d'un partit d'aleví una final.
- Res de nou el dia del partit: el que el nen sent per primera vegada enmig d'un partit li genera inseguretat. El que es practica durant la setmana és el que es demana el dissabte.
Dues veus donant instruccions alhora (la de l'entrenador i la del pare) és el pitjor per a un nen: ha d'escollir a qui fa cas i gairebé sempre acaba sense fer cap de les dues coses. Demana a les famílies que animin, i que les instruccions les doni només l'entrenador.
Com fer de les famílies un aliat
- Una reunió a l'inici de la temporada. Explica com treballes, per què tots juguen, com es reparteixen els minuts i què esperes d'ells. Deu minuts al setembre t'estalvien moltes converses incòmodes al març.
- Repeteix la idea abans dels torneigs i festivals: l'objectiu és que juguin tots i que aprenguin.
- Parla amb cada família del que el seu fill fa bé. Als pares els costa poc entendre la feina quan veuen que coneixes el seu fill.
- Coneix l'entorn: els costums, els horaris i les circumstàncies de cada família expliquen molts comportaments.
- Dona'ls un paper: portar els nens, organitzar el torneig de final de temporada, ajudar amb el material. El pare que col·labora sol ser el que menys protesta.
- Aprofita per parlar del que no és futbol: descans, alimentació, higiene i com acompanyar el nen quan les coses no surten.
Un codi per compartir amb les famílies
La FIFA proposa codis de conducta per a nens, pares i àrbitres. Aquest és un resum del dels pares, llest per repartir a la reunió d'inici de temporada o per fixar al grup de famílies de l'equip:
- Els nens juguen per divertir-se ells, no per divertir-nos a nosaltres.
- Animar abans que exigir.
- Mai renyar per un error ni per perdre un partit.
- Els nens aprenen amb l'exemple: el que fem a la graderia ho copien al camp.
- Animar i felicitar els dos equips, guanyi qui guanyi.
- Respectar les decisions de l'entrenador i de l'àrbitre, i ensenyar els nens a fer el mateix.
- Donar suport als voluntaris, entrenadors i àrbitres: sense ells no hi ha partit.
El codi dels nens va en la mateixa línia: “juga per divertir-te i no només per acontentar els teus pares”, respecta el rival i accepta les decisions de l'àrbitre. Donar-se la mà abans i després de cada partit és un petit ritual que ajuda molt.
Si tot i això hi ha un conflicte
- Mai en calent ni davant dels nens. Després del partit, en privat i amb calma.
- Comença pel que compartiu: tots dos voleu que el nen gaudeixi i millori.
- Parla de fets concrets (“a la graderia se li donen instruccions diferents de les meves”) i no de la persona.
- Si es repeteix, busca el suport del coordinador o del club: no és un problema només teu.
Per no dependre del grup de WhatsApp de cada equip, les convocatòries, els avisos i el calendari del club poden anar per un canal oficial: així les famílies saben on mirar i l'entrenador no ha de contestar a totes hores.
Bibliografia
- FIFA. Grassroots. Manual de fútbol base. Fédération Internationale de Football Association.
- Borzi, C. A.. Fútbol infantil. Entrenamiento programado.
- INAF. El fútbol formativo. Instituto Nacional del Fútbol, Deporte y Actividad Física.