El grup també s'entrena: cohesió i lideratge a l'equip

Ajuntar quinze jugadors no fa un equip. Com passa un grup per les seves fases durant la temporada, quins rols i normes el mantenen unit, quin estil d'entrenador funciona amb joves i què fer amb els líders que no porten el braçalet.

Linkalde · 2026-10-27

Tots els entrenadors han vist un equip amb menys qualitat guanyar-ne un altre que, sobre el paper, era millor. Gairebé sempre la diferència és en com funciona el grup. En els cursos de direcció d'equips es repeteix una idea: un conjunt de jugadors no forma un equip. L'equip s'ha de construir, i això també és feina de l'entrenador, igual que la tècnica o la tàctica.

La psicologia de l'esport en diu cohesió. Carron la defineix com la tendència del grup a mantenir-se junt i unit mentre persegueix els seus objectius. Té dues cares que convé distingir, perquè es treballen de manera diferent:

Les dues importen, però no són el mateix. Un grup d'amics pot jugar malament junt i un equip eficaç no necessita que tots siguin amics. En futbol base convé cuidar-les totes dues, perquè molts nens segueixen jugant a futbol pels seus amics de l'equip.

Les fases d'un equip durant la temporada

Un equip no neix fet: passa per fases que es repeteixen cada temporada, sobretot si hi ha jugadors nous. Saber en quina et trobes ajuda a entendre què passa i a no alarmar-se abans d'hora.

La fase de conflicte no és un fracàs, és part del procés. És millor que els problemes surtin a l'octubre i es resolguin, que deixar-los créixer fins a la segona volta.

Rols i normes

El que manté unit un grup és la seva estructura: els papers que té cadascú i les normes que tots respecten. Perquè funcioni, l'entrenador busca quatre coses:

• Claredat del rol: que cada jugador sàpiga què s'espera d'ell, també el que surt des de la banqueta.
• Acceptació del rol: que l'assumeixi i s'hi comprometi, encara que no sigui el que més li agrada.
• Normes positives: poques, clares i pensades perquè el grup funcioni, no només per castigar.
• Participació: que els jugadors puguin opinar en allò que els afecta.

A la pràctica, la primera setmana es poden acordar amb els jugadors les normes de l'equip: puntualitat, material, com es parla al company que falla, què es fa en acabar el partit. Amb nens petits en bastan tres o quatre escrites en un cartell; amb juvenils pot ser un petit reglament que redactin ells mateixos.

Els líders que no porten braçalet

Carrascosa distingeix entre líders formals i informals. Els formals són els que es nomenen: l'entrenador, els seus ajudants i els capitans. Els informals surten sols del grup: són jugadors l'opinió dels quals pesa molt entre els companys, encara que ningú els hagi donat aquest paper. El problema apareix quan no coincideixen i el líder informal no rema en la mateixa direcció que el cos tècnic.

• Identifica aviat qui influeix de veritat: a qui miren els altres quan cal decidir alguna cosa.
• Parla-hi sovint. Són el teu millor termòmetre del que passa al vestidor i et poden ajudar a canviar-ho.
• En futbol base, rota la capitania. Així més nens aprenen a responsabilitzar-se i el braçalet no es converteix en un privilegi del millor.
• Vigila els grupets: els que juguen més i els que juguen menys, els nous i els de sempre, els del mateix col·legi. Barrejar-los en parelles, grups i viatges és la manera més senzilla d'evitar-los.

Quin estil d'entrenador funciona

Se solen descriure tres estils segons quant deixa decidir l'entrenador. L'autoritari mana molt, confia poc i motiva sobretot amb càstigs. El participatiu escolta, decideix ell, però implica els jugadors i fa servir sobretot el reforç. El permissiu deixa quasi tot a mans del grup. Tots els entrenadors en fan servir algun en un moment donat, però amb joves el participatiu és la base.

Quan es pregunta als esportistes què esperen del seu entrenador, apareixen sempre les mateixes coses:

• Que parli poc: l'indispensable, clar i en el moment just.
• Sentit de l'humor.
• Tracte individual: que conegui cadascun i no només l'equip.
• Competència tècnica: que sàpiga de futbol.
• Control del grup: que les normes es compleixin, també per als millors.

No hi ha un estil únic que funcioni sempre. El lideratge eficaç depèn de quatre coses alhora: les qualitats de l'entrenador, el seu estil, les característiques dels jugadors (edat, experiència, motivació) i la situació. Un prebenjamí necessita un entrenador més proper i directiu; un juvenil necessita més participació en les decisions.

Quan el grup rendeix menys del que pot

Un equip pot perdre força de dues maneres. Per pèrdua de motivació: alguns jugadors no ho donen tot perquè creuen que facin el que facin no canviarà el seu paper, o perquè pensen que són els altres (els que més juguen) els qui s'han d'esforçar. O per manca de coordinació: cadascú tira cap a un costat i l'esforç es perd.

1. Explica l'efecte que té la conducta de cadascú a l'equip: arribar tard, no tornar a defensar o no ajudar el company.
2. Dona a cada jugador informació sobre la seva aportació, amb vídeo o amb dades senzilles si en tens.
3. Detecta quan apareix la desmotivació: moltes vegades és cansament per una mala dosificació dels entrenaments o dels minuts.
4. Tracta-ho en grup i també a soles. Una xerrada de vestidor ben plantejada ajuda, però la conversa individual arriba on la xerrada no arriba.
5. Fixa't sobretot en el que surt bé: un ambient positiu uneix més que la bronca.

Per treballar-ho al camp serveixen els jocs en què el resultat depèn de tots: gols que només valen si participa tot l'equip, rescats de companys atrapats, relleus i rondos en què cal parlar per no perdre la pilota.