Creixement i maduració: per què dos nens de la mateixa edat no rendeixen igual

Dos jugadors nascuts el mateix any poden estar a anys de distància en el seu desenvolupament. Què passa amb l'estirada, quines capacitats convé entrenar a cada edat i com no equivocar-se en jutjar el talent.

Linkalde · 2026-10-19

En qualsevol equip infantil hi ha un jugador que sembla un juvenil i un altre que sembla un aleví. Tots dos tenen el mateix any a la fitxa, però no la mateixa edat biològica. Carlos Borzi ho quantifica en el seu llibre de futbol infantil: entre l'edat del carnet i l'edat biològica es poden registrar diferències de fins a 6 anys. I aquesta diferència explica moltes de les distàncies de rendiment entre nens de la mateixa edat.

Per a l'entrenador això té dues conseqüències. La primera, que no es pot tractar tothom igual: el mateix exercici de força o de resistència és suau per a un i excessiu per a un altre. La segona, que el que avui guanya tots els duels no és necessàriament el que té més talent, i el que avui els perd no és necessàriament el que en té menys.

Les etapes del creixement

Els manuals de la FIFA descriuen dos «pics» de creixement: el primer a la infància i el segon a la pubertat. Entre tots dos queda el que anomenen l'edat d'or de l'aprenentatge, dels 9-10 als 13-14 anys, el millor moment per a la tècnica, la tàctica bàsica i la coordinació.

Les noies solen arribar abans a cada etapa que els nois. Borzi situa l'entrada a la pubertat cap als 12 anys en les noies i als 14 en els nois, i la FIFA avança per a elles les millors edats per a la velocitat (13-14 anys) i la força.

L'estirada: més alt, més maldestre

El segon pic de creixement canvia el jugador en pocs mesos. Segons Borzi, l'alçada, la longitud de cames i braços i el pes augmenten tant que els nois es tornen més lents, més febles i més maldestres durant un temps. L'aprenentatge tècnic es frena i de vegades s'estanca. Alhora, la força i la resistència pugen molt, i això els entusiasma.

• Paciència amb la tècnica. El jugador que controlava de meravella i ara no li surt res no ha empitjorat: el seu cos ha canviat de mides. Cal seguir entrenant tècnica i coordinació encara que el progrés no es vegi.
• Coordinació i flexibilitat. La FIFA les recomana just en aquesta fase per als nois que han crescut molt de pressa i tenen desequilibris entre músculs i articulacions.
• Compte amb les càrregues. Entre els 12 i els 15 anys l'aparell locomotor encara és fràgil. Res de pesos: l'enfortiment es fa amb el propi cos, centrat en abdominals i esquena.
• Jocs abans que esforços llargs. En aquesta etapa solen rebutjar les tasques intenses que no els agraden, però continuen enganxats al joc.

Quina capacitat entrenar i quan

Cada capacitat física té els seus millors anys per entrenar-se. El manual de futbol juvenil de la FIFA els resumeix així per als nois (en les noies s'avancen):

Alguns matisos del gràfic: la flexibilitat té el seu millor moment entre els 12 i els 14 anys; la velocitat té una segona finestra dels 13 als 15-16 anys; la coordinació és òptima fins als 12; la força amb el propi pes se centra en el tronc, i la força específica comença amb càrregues lleugeres, entre 12 i 20 mesos després del pic de creixement.

Dues idees per portar-ho al camp. La primera, que amb els petits la velocitat i la coordinació van a totes les sessions, quasi sempre amb pilota: la FIFA demana que cada entrenament de joves tingui algun element de velocitat. La segona, que el treball físic «pur» arriba tard: fins als 15-16 anys el físic es posa dins dels exercicis amb pilota, i la preparació física planificada és cosa de l'etapa de 16 a 18 anys.

La resistència en els nens

Abans dels 10 anys, l'entrenament de resistència no augmenta ni la mida del cor ni el consum d'oxigen, segons els estudis que recull Borzi. El nen millora perquè corre millor i aprofita millor l'oxigen, no perquè canviï el seu motor. Per això en la infància no tenen sentit els esforços anaeròbics (sèries curtes i molt intenses fins a acabar esgotat): el cos del nen encara no hi està preparat.

No confondre madurar abans amb tenir més talent

El jugador que madura aviat guanya els duels per força i velocitat sense necessitat de tècnica ni de llegir el joc. Si l'entrenador li dona tots els minuts i aparta el que encara és petit, pot perdre'ls tots dos: el primer perquè no aprèn a resoldre de cap altra manera, i el segon perquè s'avorreix i ho deixa abans de créixer. La FIFA insisteix a respectar l'edat, els pics de creixement, el ritme d'aprenentatge i el potencial de cadascú.

1. Fixa't en com juga, no només en el que guanya: orientació del control, decisions, perfil, comunicació.
2. Reparteix minuts. El que madura tard necessita partits per no quedar-se enrere.
3. Posa reptes al que madura aviat: menys tocs, jugar contra més grans, posicions on no li basti el físic.
4. Fes grups per nivell quan l'exercici ho demani, no sempre per any de naixement.
5. Parla amb les famílies: explicar-los que l'estirada arribarà, o que el seu fill va per davant només de moment, evita moltes frustracions.