Com entrenar la concentració en el futbol

«Concentra't» no serveix de res si el jugador no sap en què. Els quatre tipus d'atenció que demana un partit, què la trenca i jocs senzills per entrenar-la des de benjamins.

Linkalde · 2026-10-19

Tots ho hem dit des de la banda: «atents!», «concentrats!». I gairebé tots hem explicat alguna derrota per la manca de concentració dels primers minuts. El curiós és que, tot i que la considerem decisiva, gairebé mai l'entrenem: esperem que el jugador la porti de casa o que l'aprengui a força d'errors als partits.

Concentrar-se és posar l'atenció en el que importa de la jugada i no deixar-se endur pel que no importa: el públic, una protesta del rival, l'àrbitre o el propi cap dient «avui no em surt res». I és una destresa que s'aprèn, igual que la passada o el control.

No hi ha una concentració, n'hi ha quatre

Quan diem «concentra't» el jugador no sap què fer, perquè l'atenció es mou en dos eixos. Un és l'amplitud: de vegades cal mirar moltes coses alhora i d'altres una de sola. L'altre és la direcció: cap enfora (pilota, rivals, companys) o cap endins (el que penso, com estic). En creuar-los surten quatre estils, i cada moment del partit en demana un de diferent:

Això canvia la instrucció que donem. En comptes de «concentra't», «mira on són els teus dos companys abans de rebre» (àmplia, cap enfora) o «respira i tria el costat abans de prendre embranzida» (estreta, cap endins). El jugador entén què ha de fer i l'entrenador el pot corregir.

Amb els nervis, cada jugador recorre a l'atenció que domina millor, encara que no sigui la que demana la jugada. Si els nervis pugen massa, l'atenció s'estreny sola i apareix el bloqueig: el jugador «no veu» el company lliure. Per això la concentració i la calma s'entrenen juntes.

Què la trenca

• El de fora: crits de la graderia, provocacions del rival, instruccions de la banqueta contrària, un camp o una equipació nous.
• El de dins: «ho faré malament», «l'àrbitre va contra nosaltres», notar les cames pesades o el cor a mil.
• Les males experiències: el jugador que va fallar l'últim penal arriba al següent amb aquest record a sobre.
• La frustració i l'enuig: qui es queda donant voltes a un error deixa de seguir el joc durant diverses jugades.
• El cansament: per estar atent cal estar fresc. Amb el dipòsit buit es perd abans l'atenció que les cames.

Com entrenar-la al camp

La idea de fons és senzilla: si el jugador ja ha viscut a l'entrenament els estímuls del partit, el dia del partit no el despisten. Algunes pautes per posar-la a les teves sessions:

1. Explica'ls per a què serveix el joc. Si entenen que estan entrenant l'atenció, s'ho prenen seriosament.
2. Comença a poc a poc i puja la velocitat quan ho facin bé. Primer encertar, després encertar ràpid.
3. Fica distraccions a propòsit: veus, consignes que es creuen, l'entrenador donant ordres cada vegada des de més lluny perquè aprenguin a distingir la seva veu.
4. Canvia els senyals: un cop de mans, un color, un número, una pilota d'un altre esport. El que és nou obliga a adaptar-se.
5. Pocs exercicis d'aquest tipus per sessió i mai al final amb tots rebentats.
6. Reforça en veu alta qui manté l'atenció i demana als jugadors que inventin variants: s'hi impliquen molt més.

Jocs senzills que funcionen

Al partit: rutines i paraules clau

La concentració també es perd i es recupera durant el partit. Quatre eines que es poden ensenyar des d'infantils:

• Una paraula clau: «ulls», «pilota», «següent». El jugador la diu o la pensa per tornar a la jugada després de distreure's.
• Convertir la errada en encert: després d'un error, imaginar el gest ben fet en lloc de donar voltes a la fallada. Evita la cadena d'errors.
• Rutines fixes: el mateix escalfament, la mateixa manera de col·locar la pilota abans d'una falta. Amb el temps la rutina activa la concentració sola.
• Parlar al camp: «jo et cobreixo», «tens temps», «bona passada». Parlar obliga a ser dins del joc i ajuda el company.

Assaja el pitjor escenari. Si diumenge ha de ploure, entrena amb el camp mullat; si el partit és en un camp amb molt de públic, fica soroll a l'entrenament. El que ja han viscut no els sorprèn.

Com saber si millora

L'eina més útil és la més simple: donar una pilota, no dir res i observar. En pocs minuts es veu qui segueix el joc i qui es desconnecta, qui s'enfonsa després d'un error i qui es refà. Si ho mires sovint i apuntes el que veus, notaràs els canvis de setmana en setmana i abans dels partits importants.

Amb jugadors més grans, una xerrada tranquil·la aporta molt, sempre que abans hi hagi confiança. Els tests psicològics d'atenció o d'estat d'ànim existeixen, però convé deixar-los en mans d'un psicòleg esportiu.