Avaluar el jugador al futbol base: què mirar i com apuntar-ho
Avaluar no és posar notes: és saber on és cada jugador per decidir què entrenar després. Quins criteris fer servir, com muntar una fitxa senzilla, com observar un partit i per què amb els petits cal mirar el procés i no el resultat.
Linkalde · 2026-10-27
Gairebé tots els entrenadors avaluen, encara que no ho diguin així. En fer la convocatòria, en decidir qui juga de lateral o en preparar la sessió del dimarts, cadascú té al cap una idea de com està cada jugador. El problema és que aquesta idea sol basar-se en l'últim partit o en el jugador que més crida l'atenció. Avaluar de manera ordenada serveix per al contrari: veure tothom, veure el que de debò importa i decidir què entrenar després.
El manual de futbol juvenil de la FIFA ho resumeix en una idea: els partits permeten als joves i als seus formadors controlar i avaluar el progrés de manera sistemàtica, i aquesta avaluació del rendiment de cada jugador i de l'equip és la clau d'una formació amb èxit.
Per a què serveix avaluar
- Per planificar: si mig equip no sap controlar orientat, això entra a les properes sessions.
- Per individualitzar: cada jugador té un o dos punts a millorar, no una llista de deu.
- Per veure el progrés: comparar la mateixa fitxa al setembre, al gener i al juny diu més que qualsevol resultat.
- Per parlar amb el jugador i amb la família amb dades i exemples, no amb impressions.
Avaluar no és classificar. Al futbol base l'objectiu no és saber qui és el millor avui, sinó què necessita cadascú per millorar demà.
Què mirar: les preguntes de la FIFA
La FIFA proposa avaluar amb una llista de preguntes senzilles, que serveix tant a l'entrenador com al mateix jugador. Agrupades, queden així:
| Bloc | Preguntes |
|---|---|
| Sap el jugador | Córrer amb pilota i sense, passar, controlar en la recepció, regatejar, jugar amb les dues cames, desmarcar-se i col·locar-se bé? |
| Té el jugador | Una conducta adequada en la victòria i en la derrota? Influeix en el joc i en els seus companys? |
| Posseeix el jugador | Un físic apte, força per a l'un contra un, visió de joc, joc de cap i una actitud positiva? |
| És capaç de | Guanyar duels, marcar, crear ocasions per als altres, decidir bé en el moment just? |
No cal fer servir totes les preguntes amb totes les edats. Amb un benjamí n'hi ha prou amb les de tècnica i conducta; amb un juvenil ja té sentit mirar la presa de decisions i la influència en l'equip.
Una fitxa senzilla
La fitxa d'avaluació que proposa la FIFA reparteix els criteris en blocs i puntua cadascun de l'1 al 4. Una versió reduïda, que s'omple en cinc minuts per jugador, podria ser aquesta:
| Bloc | Criteris |
|---|---|
| Tècnica | Joc amb les dues cames, passada, control orientat, regat, tir, joc de cap. |
| Tàctica | Intel·ligència de joc, actitud en atac, actitud en defensa. |
| Condició física | Velocitat, força explosiva, resistència, mobilitat. |
| Coordinació | Orientació, ritme, reacció, equilibri. |
| Mental | Concentració, voluntat, perseverança, confiança, creativitat. |
| Social | Comunicació, conducta, companyonia, seriositat. |
Escala de la fitxa
Com omplir-la bé
- Puntuar el que es veu repetit en diverses sessions, no una jugada solta.
- Apuntar un exemple al costat de cada nota baixa: «perd la pilota en rebre d'esquena».
- No avaluar tothom el mateix dia: tres o quatre jugadors per sessió és més realista.
- Repetir la mateixa fitxa cada trimestre per comparar.
Observar un partit
La FIFA proposa també una fitxa d'observació de partit: dades de la trobada (rival, camp, estat del terreny, resultat al descans i final), els objectius que es portaven, com s'han aplicat els temes treballats durant la setmana, les particularitats del partit i una valoració global (molt bo, bo, mediocre o deficient). El més útil és l'última casella: conseqüències i mesures per a la planificació general i la individual.
És a dir, l'observació del partit no acaba amb el partit. Si l'equip no ha sabut sortir jugant davant la pressió, això torna a l'entrenament de la setmana següent.
Que el jugador també s'avaluï
La FIFA distingeix dues maneres d'avaluar el rendiment: el feedback extern, el que dona l'entrenador, i l'intern, l'autoavaluació. Analitzar amb el jugador el vídeo del seu últim partit, o donar-li la mateixa fitxa perquè es puntuï ell i comparar després, l'ajuda a veure el que domina i el que encara li costa.
Els objectius que en surtin, diu la FIFA, han de ser clars, precisos, realistes i mesurables, fixats per l'entrenador però acordats amb el jugador. «Millorar la passada» no és un objectiu; «fer la passada amb la cama esquerra als rondos sense aturar-la abans» sí que ho és.
Amb els petits, el procés
Per als menors de 12 anys, el manual de futbol base de la FIFA recomana minimitzar els resultats, no fer classificacions i valorar la qualitat de l'execució abans que la quantitat o la intensitat. Avaluar a aquestes edats és observar si el nen s'atreveix, si toca molt la pilota i si gaudeix.
Ull amb la maduració. Dos nens de la mateixa categoria poden estar a anys de distància en el seu desenvolupament físic. El que avui guanya tots els duels perquè és més gran no té per què ser el millor d'aquí a tres temporades. En avaluar, separar el que és tècnica i decisió del que és només mida.
Bibliografia
- FIFA. Fútbol juvenil. Manual para entrenadores. Fédération Internationale de Football Association.
- FIFA. Manual para entrenadores. Fédération Internationale de Football Association.
- FIFA. Manual de fútbol base (Grassroots). Fédération Internationale de Football Association.